Resultats de la cerca

Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit…

Hom acostuma a indicar-hi l’interval del punt d’ebullició de la mescla en qüestió per exemple, èter de petroli 40-60°C La fracció d’èters de petroli d’alt punt d’ebullició 90-120°C és anomenada ligroïna Tots aquests èters de petroli són molt emprats com a dissolvents apolars Malgat el nom, no tenen la funció èter

Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor…

Els materials compostos solen rebre el nom de compòsits

Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…

Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb les reaccions…

La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…

És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts…

És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14…

Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…