Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
enriquiment

Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
alcoholimetria
Química
Determinació de la proporció d’alcohol etílic existent en les seves mescles amb aigua, i en els líquids fermentats, mitjançant un alcoholímetre.
Aquesta proporció pot expressar-se en graus alcohòlics Gay-Lussac, en percentatge en pes o encara en sistemes més complicats per exemple els graus proof spirit anglosaxons Quan es tracta de mescles d’etanol i aigua sense altres components, l’alcoholímetre pot ésser utilitzat directament Quan es tracta de líquids alcohòlics complexos, cal efectuar una destillació prèvia
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per…
composició
Química
Proporció dels distints elements que formen part d’un compost.
Un compost pur és caracteritzat pel fet de tenir una composició química definida i constant, d’acord amb les lleis de Proust i Dalton lleis ponderals de la química uns quants, però, no segueixen plenament aquestes lleis berthòllid La composició d’alguns materials complexos, com, per exemple, minerals o ciments, és expressada a voltes per les proporcions de llurs components molecularment més simples
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la…
di-
Química
Prefix que significa dos cops, doble, especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts inorgànics, particularment dels composts formats exclusivament per elements no metàl·lics.
Indica doble proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, diòxid de nitrogen
punt d’anilina
Química
Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina.
És un valor indicatiu del contingut aproximat de la gasolina en hidrocarburs aromàtics com més alt és el punt d’anilina, menor és la proporció d’aromàtics
nitròmetre
Química
Eudiòmetre emprat per a mesurar el volum dels gasos que es desprenen en una reacció.
Originàriament fou emprat per a determinar la proporció de nitrogen en les substàncies orgàniques, per mitjà del volum d’òxids de nitrogen despresos en fer reaccionar la substància amb àcid sulfúric
àcid pirolignós
Química
Fracció aquosa, de coloració groga o vermella i olor empireumàtica, obtinguda per destil·lació destructiva de la fusta.
Conté essencialment metanol, acetona, àcid acètic i furfural, com també substàncies més complexes en més petita proporció És miscible amb l’aigua i l’alcohol i fou emprat antigament com una de les fonts més importants d’àcid acètic procés d’Othemer i acetona
clatrat
Química
Dit dels tipus de composts d’inclusió formats per a dues molècules distintes, en les quals una d’aquestes molècules forma un reticle mantingut per forces de valència normal.
En els espais buits del reticle es fixen ordenadament les molècules de clatrat, i la relació entre ambdues és determinada per llurs dimensions respectives La proporció d’espai buit en el reticle captador i el volum de la molècula captada fan que s’estableixi una relació entre tots dos components
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina