Resultats de la cerca

L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per…

Malgrat que el termòmetre no pot mesurar temperatures reals, permet de mesurar diferències de temperatura amb una precisió de 0,001°C

En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2

Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials,…

Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves…

Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el volum molar Com…

Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir variació de volum sistema de parets…

El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són…

En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…

L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…