Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la…
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
carbur de silici
Química
Cristalls negres de gran duresa (9 en l’escala de Mohs), molt inerts, que se sublimen amb descomposició a 2 200°C.
Hom l’obté per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni És un dels materials més durs conegut i troba aplicació com a refractari, abrasiu i, en forma de monocristalls, com a semiconductor
nitrur de silici
Química
Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, solubles en àcid fluorhídric, que se sublimen a 1 900°C.
Hom l’obté per reacció del silici amb nitrogen en un forn elèctric És resistent a l’oxidació i a la corrosió i troba aplicació com a refractari, com a abrasiu i com a aïllant en la indústria electrònica
òxid de magnesi
Química
Pólvores blanques molt lleugeres i inodores, obtingudes com a resultat de la combustió del magnesi o per calcinació del seu hidròxid o carbonat.
L’òxid de magnesi es combina amb l’aigua i produeix hidròxid Es fon a 2880°C, per la qual cosa és emprat com a material refractari també és emprat en medicina, com a antiàcid i laxant La seva forma natural és la períclasi
mètode de la zona fosa
Química
Métode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.
El mètode és teòricament aplicable sempre que les impureses presents rebaixin el punt de fusió de la substància pura, que és el cas més corrent a la pràctica Experimentalment hom el porta a terme disposant la mostra a purificar dins un receptacle refractari contingut en un tub de quars, per l’exterior del qual es desplaça lentament i a velocitat constant una resistència calefactora, la qual, en crear la zona fosa, la va desplaçant al llarg de tota la mostra, concentrant-hi les impureses presents Aquest mètode té aplicació principalment en la purificació de l’alumini, del ferro i…
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la…
òxid
Química
Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor.
També reben aquest nom alguns epòxids simples com l’òxid d’etilè, formes oxidades dels nitrils i les amines com els òxids de nitril i els òxids d’amina i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura com l’òxid de cacodil i l’òxid de mesitil Els òxids inorgànics poden ésser denominats anteposant al nom de l’element el mot òxid , amb els prefixos numèrics escaients, o bé mitjançant el sistema de Stock Els òxids són generalment obtinguts per reacció directa de l’oxigen amb l’element a alta temperatura També poden ésser obtinguts per descomposició tèrmica d’altres…