Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
solució amortidora
Química
Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura fa passar el…
sulfat de calci
Química
Compost que ocorre a la natura en forma anhidra (anhidrita) i de dihidrat (CaSO 4
· 2H 2
O) (guix).
La varietat translúcida és anomenada alabastre És emprat en quantitats importants en la fabricació de ciment de sulfat d’amoni, i també per a preparar òxid de calci i anhídrid sulfúric per descomposició tèrmica Per reducció amb carbó a alta temperatura dóna sulfur de calci Gràcies a aquestes i a d’altres reaccions possibles, el sulfat de calci natural constitueix una reserva estimable de sofre elemental i de composts de sofre, a la qual hom ha fet atenció quan ha estat considerada escassa la disponibilitat mundial de sofre Alhora el sulfat càlcic resulta com a subproducte de…
cera
Química
Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt resistents als…
aminoplast
Química
Nom genèric de les resina amídica
, que a vegades hom reserva més especialment per als polímers reticulats, terme final de llur condensació.
analitzador
Química
Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han…
mannan
Química
Nom genèric dels polisacàrids, polímers de mannosa [(C6H1 0O5)n], que actuen com a materials de reserva en els vegetals.
Un dels primers que hom estudià fou el del salep, la hidròlisi del qual demostrà que la d -mannosa és l’únic constituent d’aquest polisacàrid Els mannans entren en la composició de la fusta de les coníferes, juntament amb la cellulosa, i en el mannà
hemicel·lulosa
Química
Cadascun dels polisacàrids de cadena curta, derivats d’hexoses i de pentoses, que formen part, juntament amb la cel·lulosa, de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors i constitueixen les substàncies de reserva i de creixement.
Són insolubles en aigua i solubles en àlcalis diluïts del 4% al 5% Fàcilment hidrolitzables pels àcids, donen sucres diferents de la glucosa, principalment mannosa i xilulosa, i tenen menys resistència química i mecànica que la cellulosa
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…