Resultats de la cerca

S'obté per halogenació del metà És un líquid incolor, volàtil, amb olor a cloroform, no inflamable S'utilitza com a extintor d’incendis, com a dissolvent i en síntesis orgàniques

En general, a baixes temperatures el producte principal és el para- , i a temperatures superiors a l’ambient, l' orto- Aquesta reacció és útil en síntesis, perquè els fenols són difícils d’acetilar amb la reacció de Friedel i Crafts

Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt

El més important és l’ acetoacetat d’etil , CH 3 COCH 2 COOC 2 H 5 , que en realitat existeix com una mescla en equilibri de dos tautòmers la forma cetònica i la forma enòlica, la primera de les quals domina àmpliament a la temperatura ordinària És un líquid d’olor agradable que bull a 180,8°C, lleugerament soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics usuals S’obté a partir de l’acetat d’etil, tractant-lo, per exemple, amb sodi metàllic, i industrialment serveix de primera matèria per a nombroses síntesis, tals com, per exemple, la de l’antipirina

Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest hidrocarbur amb…

Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre de carbonis…

Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de criptó o de…

Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb pirofosfat…

Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de…