Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
carbohidrazida
Química
Cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprats com a intermediaris en síntesis orgàniques.
clorobromometà
Química
Compost de fórmula CH 2
ClBr.
S'obté per halogenació del metà És un líquid incolor, volàtil, amb olor a cloroform, no inflamable S'utilitza com a extintor d’incendis, com a dissolvent i en síntesis orgàniques
reacció de Fries
Química
Reacció de transposició que té lloc quan l’èster d’un fenol és tractat amb clorur d’alumini i es converteix en una orto- o una para- hidroxicetona o en una mescla d’aquestes .
En general, a baixes temperatures el producte principal és el para- , i a temperatures superiors a l’ambient, l' orto- Aquesta reacció és útil en síntesis, perquè els fenols són difícils d’acetilar amb la reacció de Friedel i Crafts
Leopold Ružička
Química
Químic croat.
Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt
acetoacetat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid acetoacètic.
El més important és l’ acetoacetat d’etil , CH 3 COCH 2 COOC 2 H 5 , que en realitat existeix com una mescla en equilibri de dos tautòmers la forma cetònica i la forma enòlica, la primera de les quals domina àmpliament a la temperatura ordinària És un líquid d’olor agradable que bull a 180,8°C, lleugerament soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics usuals S’obté a partir de l’acetat d’etil, tractant-lo, per exemple, amb sodi metàllic, i industrialment serveix de primera matèria per a nombroses síntesis, tals com, per exemple, la de l’antipirina
acroleïna
Química
Aldehid acrílic.
Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest hidrocarbur amb…
ciclització
Química
Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una o més cadenes d’àtoms, per creació d’un o més enllaços nous.
Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre de carbonis…
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de criptó o de…
anhídrid acètic
Química
Anhídrid de l’àcid acètic, (CH3CO)2O.
Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb pirofosfat…
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…