Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
semiconductor
Model de bandes d’energia dels semiconductors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…
òxid de crom
Química
Verd de crom que hom obté per reacció del cromat o del dicromat de sodi amb sofre.
És emprat com a pigment abrasiu, semiconductor i catalitzador
selenur de cadmi
Química
Pólvores vermelles, molt estables a altes temperatures, insolubles en aigua.
Són emprades com a pigment i per a augmentar la resistència a l’abrasió en els elastòmers, i en estat pur, com a semiconductor
borazó
Química
Nitrur de bor format a una temperatura (1 800°C) i una pressió (85 atm) molt altes a partir de mescles de bor i nitrogen o de nitrur de bor hexagonal en presència de catalitzadors tals com liti, calci, magnesi o llurs nitrurs.
Té un arranjament cúbic dels seus àtoms en el reticle cristallí És, potser, la substància més dura coneguda pot substituir el diamant amb avantatge en certes aplicacions tècniques És emprat també com a semiconductor
carbur de silici
Química
Cristalls negres de gran duresa (9 en l’escala de Mohs), molt inerts, que se sublimen amb descomposició a 2 200°C.
Hom l’obté per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni És un dels materials més durs conegut i troba aplicació com a refractari, abrasiu i, en forma de monocristalls, com a semiconductor
òxid de zinc
Química
Pólvores blanques amorfes, solubles en àcids i àlcalis, que es fonen a 1 975°C.
Hom l’obté per oxidació del zinc en fase de vapor És emprat com a pigment, i presenta l’absorció de llum ultraviolada més forta de tots els pigments comercials Com a pigment, és també conegut pels noms de blanc de la Xina i blanc de zinc És també emprat en la preparació de les sals de zinc, en medicina i en electrònica, com a semiconductor i fotoconductor