Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
microanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes i les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.
Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans,…
doxiciclina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic del grup de les tetraciclines amb ampli espectre d’activitat que inclou bacteris grampositius i gramnegatius, rickèttsies, clamídies i alguns anaerobis; actua com a bacteriostàtic.
En medicina és emprada per a combatre les infeccions produïdes per gèrmens sensibles i és l’única tetraciclina que pot ésser administrada en el cas d’insuficiència renal
iodur
Química
Compost binari de iode amb un element menys electronegatiu, en el qual el iode actua amb el nombre d’oxidació de -1.
Els iodurs metàllics són substàncies cristallines solubles en aigua, llevat dels d’argent, de plom, el mercurós i el mercúric Els iodurs solubles són molt sensibles a l’acció dels oxidants
tiomalat de sodi i or
Química
Pólvores grogues, sensibles a la llum i molt solubles en l’aigua.
Hom l’obté per reacció del tiomalat de sodi amb un halur d’or És emprat en medicina
salicilat de fenil
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí blanc, d’olor i sabor aromàtics, soluble en els solvents orgànics i insoluble en l’aigua, que es fon a 43°C i bull a 173°C, a 12 Torr.
Hom l’obté per escalfament de l’àcid salicílic amb fenol en presència d’un agent deshidratant Presenta una forta absorció de llum ultraviolada en la regió de 290-330 nm, pel qual fet troba aplicació com a conservador de materials sensibles a la llum i com a agent antisolar per a bronzejadors És també emprat com a antisèptic intestinal Hom l’anomena correntment salol
alaclor
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les cloracetanilides i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la síntesi de proteïnes Les plantes que li són sensibles són algunes monocotiledònies de caràcter anual És autoritzat en conreus de blat de moro, tant en preemergència com en postemergència, i solament en preemergència en gira-sol i soja Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb atrazina com a líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’inconvenient…
borur
Química
Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.
La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química…
nitroglicerina
Farmàcia
Militar
Química
Èster trinítric de la glicerina, obtingut per reacció d’una mescla d’àcid nítric i d’àcid sulfúric sobre la glicerina.
La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els…
cloramfenicol

Cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al guariment de les…