Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
àcid d’Armstrong
Química
Nom comercial de l’àcid 1,5-naftalendisulfònic, C10H6(SO3H)2, intermediari en la fabricació de colorants.
És obtingut sulfonant el naftalè amb àcid sulfúric fumant i separant l’isòmer 1,6
procés d’Othemer
Química
Procediment per a la preparació d’àcid acètic mitjançant la destil·lació azeotròpica de l’àcid pirolignós.
Una vegada eliminat el metanol que aquest conté, hom destilla el residu a través d’una columna en presència d’acetat de butil, que arrossega l’àcid acètic separant-lo de l’aigua Actualment aquest procediment ha caigut en desús per la seva escassa rendibilitat
albúmina de sang
Química
Sèrum sanguini dessecat, en general provinent de sang de bou.
Pólvora o grums bruns, amorfs, solubles en aigua i en alcohol És preparada separant per centrifugació el sèrum de la sang coagulada, la qual és filtrada, decolorada i evaporada a pressió reduïda Hom la utilitza com a clarificant i en les indústries fotogràfica, tèxtil i d’adhesius
metilamina
Química
Amina primària, més bàsica que l’amoníac, que es presenta en forma de gas inflamable que bull a -6,3°C.
És molt soluble en aigua i un bon dissolvent de moltes substàncies orgàniques Industrialment és obtinguda fent passar a pressió una mescla de metanol i amoníac sobre alúmina a 450°C, i separant-ne distintes amines per destillació fraccionada És emprada en adoberia i en síntesi orgànica com a agent de metilació
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire ascendent, amb una…
clarificador
Química
Aparell emprat per a clarificar un líquid, separant-ne les partícules en suspensió.
Segons el seu funcionament poden considerar-se de tres tipus clarificador per gravetat , clarificador centrífug centrifugadora i clarificador de filtre filtre Els clarificadors per gravetat, més usuals, consten d’un dipòsit, generalment de grans dimensions, per a aconseguir una producció elevada, i són proveïts d’un dispositiu rascles, vis sens fi, etc que remou els fangs i els transporta cap a la seva sortida Llur funcionament pot ésser per càrregues o continu aquest darrer sistema és el més emprat actualment Són adequats per a separar els sòlids lleugers finament dividits, com és ara els…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’origina a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…