Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
protecció
Química
En una síntesi orgànica, operació consistent en la transformació d’un grup funcional en un altre que, en les condicions a què s’hagi de sotmetre la molècula al llarg de la seqüència sintètica, sigui estable, i que, quan hom ho cregui convenient, pugui revertir, mitjançant una desprotecció, en el grup funcional original.
Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen…
(Z)-
Química
Prefix que s’anteposa al nom d’una olefina.
Indica que el substituent preferit d’acord amb la regla de la seqüència d’un dels àtoms doblement enllaçats i el substituent preferit de l’altre àtom de carboni doblement enllaçat es troben en el mateix costat del pla que conté el doble enllaç, i és perpendicular al de la molècula És contraposat al prefix E -, que indica el contrari En la nomenclatura sistemàtica d’olefines, aquesta terminologia ha substituït l’ús dels prefixos cis - i trans -
reacció de Čugajev
Química
Reacció de piròlisi d’èsters.
Hom la porta a terme a temperatures molt elevades 400-500°C i que condueix a l’àcid corresponent i a una olefina Transcorre amb bons rendiments i és experimentada pels èsters d’àcids forts a temperatures molt inferiors a les esmentades Pot ésser aplicada també a la piròlisi de xantats Čugajev, 1899, en condicions igualment suaus, d’acord amb l’esquema Atesa la facilitat amb què els alcohols es transformen en xantats, la seqüència esterificació-piròlisi resulta un mètode apropiat per a la conversió d’alcohols en alquens En aquest sentit, la reacció de Čugajev és coneguda com a…
John M. Jumper
Química
Científic informàtic.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Vanderbilt, es doctorà a la Universitat de Chicago i feu un postgrau a la Universitat de Cambridge És el director i cofundador, juntament amb Demis Hassabis , de DeepMind, empresa que creà AlphaFold, un model d’intelligència artificial per predir amb gran precisió l’estructura de proteïnes humanes a partir de la seva seqüència d’aminoàcids i que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Breakthrough, el Canada Gairdner International Award i el Lasker Award El 2024, juntament amb Hassabis, fou guardonat amb el premi Nobel…
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’…
procés químic
Química
Seqüència d’operacions que, mitjançant reaccions o tractaments de tipus químic, permet transformar primeres matèries en productes elaborats.
tori
Química
Element químic, de nombre atòmic 90, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el primer membre de la família dels actínids i fou descobert l’any 1828 per JJ Berzelius Té un pes atòmic de 232,0381 i és constituït essencialment per un sol isòtop, 2 3 2 Th, radioactiu, amb emissió α, que té una vida mitjana d’1,39×10 10 anys i és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Es troba àmpliament difós a la natura, i la seva abundància a l’escorça terrestre és similar a la del plom Els seus minerals més importants són la monazita i la torita ThSiO 4 Hom el pot obtenir per reducció amb calci del diòxid ThO 2 o per electròlisi del fluorur doble…
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…
sacarina
Alimentació
Química
Substància d’una dolçor extraordinària que hom obté comercialment a partir de l’àcid o-tolnensulfònic, d’acord amb la següent seqüència de reaccions:
.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua freda i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 229°C És emprada en medicina com a edulcorant no nutritiu i com a additiu en la indústria alimentària