Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cera
Química
Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt…
tecneci
Química
Element químic, de nombre atòmic 43, pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n'ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n'han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida…
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
sofre
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…