Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
estàtica química
Química
Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.
Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de massa acció de…
tixotropia
Química
Propietat de certs sistemes col·loidals que en ésser remenats esdevenen líquids i quan s’atura l’agitació tenen la capacitat de tornar a la consistència original.
Per explicar la tixotropia han sorgit diverses teories la de la solvatació proposa que al voltant de les partícules colloidals es formen capes gruixudes de molècules d’aigua, anomenades liosferes d’aquesta forma les partícules colloidals esdevenen tan grans que perden llibertat de moviment i el sistema es converteix en un gel Hom creu que en remenar el sistema colloidal, les liosferes es distribueixen parcialment i aquell esdevé líquid La teoria de la coagulació orientada suposa que les partícules colloidals que formen un sistema tixotròpic són anisòtropes o anisomètriques, o les dues coses…
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals
frase S
Química
Qualsevol de les codificacions convencionals que estableix les normes de prudència a tenir en compte a l’hora de manipular qualsevol substància o producte considerat perillós.
Les frases de seguretat són una sèrie de codis establerts per la Unió Europea que, encapçalats per la lletra S de seguretat i seguits per un número, cal utilitzar, bé sols o bé combinats entre ells, a l’hora d’etiquetar qualsevol producte considerat de risc Donen informació sobre els sistemes d’emmagatzematge i consells per a la manipulació en l’àmbit d’higiene personal i de sistemes de protecció que s’han utilitzar tant en circumstàncies normals com en cas d’accidents, com ara vessaments Inclouen també informació sobre la reactivitat i sobre les possibles…
catàlisi
Química
Procés de canvi de velocitat de les reaccions químiques per l’acció d’una substància que es manté químicament inalterada ( catalitzador
).
El terme catàlisi ‘descompondre químicament’ fou introduït per Berzelius el 1835, però la idea és molt antiga Un procés de catàlisi pot canviar la velocitat d’una reacció o provocar reaccions que no s’iniciarien, però no pot modificar el rendiment de la reacció és a dir, pel procés de catàlisi és alterada la velocitat amb què una reacció tendeix cap a l’equilibri químic normal, però no és afectat el valor de la constant d’equilibri Si el catalitzador actua augmentant la velocitat de reacció, hom parla de catàlisi positiva i, si actua disminuint-la, hom en diu catàlisi negativa Quan la…
sistema
Química
Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.
Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir variació de…
solució
Química
Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…
solució amortidora
Química
Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura fa passar el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina