Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
fosfà
Química
Qualsevol dels hidrurs de fòsfor polinuclears no substituïts o substituïts per grups alquílics o arílics.
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del…
rodamina
Química
Família de colorants derivats del xantè d’estructura general:
.
Presenten caràcter bàsic i coloració vermella, i són molt més acolorits els derivats N-alquil substituïts Són emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní
àcid tàrtric
Química
Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts.
D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…
transposició benzidínica
Química
Transposició intramolecular de l’hidrazobenzè o dels seus derivats substituïts, que té lloc en escalfar solucions d’aquests en presència d’àcids forts, i que dóna benzidina o els seus corresponents derivats substituïts
Si una de les posicions para de l’hidrobenzè conté un substituent, la transposició produeix aleshores p- semidines
organoclorat
Química
Nom genèric d’un grup de composts orgànics que tenen clor com a constituent.
A aquest grup pertanyen la clorina, el policlorinat de bifenil, el clorur de polivinil, el DDT, el DDPV i el DDE insecticides Tenen una gran activitat biològica i llur acció té una gran persistència més d’un any el DDT i diverses dècades el DDE, motiu pel qual, com a insecticides, són sovint substituïts per organofosfats
perfluorocarbur
Química
Hidrocarbur en què tots els àtoms d’hidrogen han estat substituïts per àtoms de fluor.
àcid silícic
Química
Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa
borazina

Borazina
©
Química
Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.
És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent