Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’anàlisi…
paper tèrmic
Tecnologia
Química
Electrònica i informàtica
Paper recobert d’una emulsió termosensible de color clar, que vira instantàniament a fosc per efecte d’una radiació tèrmica localitzada.
Hom l’utilitza en les impressores tèrmiques com a suport per a l’enregistrament de dades
fuel
Química
Combustible líquid, espès i de color fosc, que hom obté com a residu en la destil·lació del petroli.
És emprat en les installacions domèstiques i industrials de calefacció i en les centrals tèrmiques La viscositat i el contingut de sofre són les seves dues característiques tècniques més importants, i segons el tipus d’installació fixen el clima, la contaminació, etc, esgotant més o menys la destillació
poliamida
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups amido (-CO-NH-) repetits al llarg de la cadena principal del polímer.
Els tipus més importants de poliamides són, des d’un punt de vista comercial, les lineals alifàtiques , que poden ésser filades i són conegudes comercialment per nilons , les ramificades alifàtiques , obtingudes per reacció d’amines polifuncionals amb àcids polibàsics, les quals no són filades i troben aplicació industrial en la preparació de recobriments i adhesius, i les aromàtiques , obtingudes per condensació de clorurs de ftaloïl amb fenilendiamines, filables i amb excellents propietats tèrmiques Alguns polímers naturals de gran importància biològica, com els pèptids i les…
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat, les fan especialment…
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al…
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…
cataròmetre
Química
Element principal d’un tipus d’analitzador de gasos, que en determina les proporcions constituents de certes mescles, en comparar les conductivitats tèrmiques d’aquestes amb la d’un gas patró.
Consisteix en un pont de Wheatstone les quatre resistències del qual són travessades per un corrent constant que hi provoca un cert escalfament Dues d’aquestes resistències una de cada branca respecte del galvanòmetre són submergides en sengles gasos l’una en el gas patró i l’altra en el gas a analitzar Les diferències de conductivitat tèrmica entre els dos gasos determinen escalfaments diferents de les resistències per consegüent el seu valor òhmic és diferent i s’ocasiona un desequilibri del pont, que mesura el galvanòmetre És emprat en l’anàlisi de gasos industrials i en la cromatografia…