Resultats de la cerca

Aminoàcid molt estrany a la Terra, fou trobat per M Zhao i JL Bada en sediments del límit K/T Cretaci-Terciari, la qual cosa dóna suport a la hipòtesi de xoc d’un cometa o asteroide amb la Terra, cataclisme que degué provocar l’extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys

Són elements de nombre atòmic elevat, inestables i radioactius, amb períodes de semidesintegració relativament curts i que possiblement es desintegraren durant la formació de la Terra El primer element que es considerà sintètic fou el tecneci, de número atòmic 43 i descobert l’any 1937, que deu el seu nom al fet d’haver estat el primer element en ésser obtingut de forma artificial tot i que més endavant se'n va detectar l’existència en estat natural en alguns estels gegants vermells L’any 1962 se'n van detectar traces a la Terra en una mostra de mineral pechblenda El segon element sintètic…

L’interès general d’aquests compostos  rau en què poden convertir els contaminants, com el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre, en altres compostos que poden formar núvols i així ser eliminats, la qual cosa pot contribuir al refredament de la Terra i protegir-la de l’ escalfament

Aquests biocombustibles tenen els avantatges que el procés de generació és molt ràpid, que no ocupen terra cultivable i que comporten un impacte mínim en els recursos d’aigua en canvi, l’inconvenient principal és que la quantitat d’energia requerida per a generar-los pot ser més gran que l’energia que se n’extreu

De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions

Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l’aportació de…

El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre l’Antàrtida…

La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja

És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala de Mohs…

Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…