Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
terres cèriques
Química
Mescla d’òxids d’elements lantànids que conté principalment òxid de ceri (IV) (per la qual cosa també són anomenades terres de ceri), juntament amb òxids de lantà, praseodimi, neodimi, prometi i samari.
Per llur comportament analític i preparatiu, hom les distingeix de les terres ítriques que contenen els òxids dels lantànids restants, de l’itri de l’escandi
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids.
Dins aquest context hom classificava les terres rares en terres cèriques lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi i samari, terres tèrbiques europi, gadolini, terbi i disprosi i terres ítriques holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup provenia de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri, amb el qual ocorren conjuntament
terres rares
Química
Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3
terri
Química
Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben en la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
Hom usa encara la denominació metalls de les terres rares o escasses per a designar el grup constituït pels lantànids, l’escandi i l’itri
túlia
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores verdoses, solubles en els àcids forts, que s’hidraten i es carbonaten amb facilitat
tèrbia
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color marró fosc, solubles en els àcids diluïts, que s’hidraten amb facilitat Té aplicació en electrònica
samària
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions