Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%,…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
endrina
Química
Hidrocarbur clorat emprat com a plaguicida.
És anàleg a l’aldrín i al dieldrín, però menys persistent Presenta una gran toxicitat tant per a la vida terrestre com per a l’aquàtica
diflubenzuron
Química
Agronomia
Insecticida del grup de les benzoïl-urees que actua com a regulador del creixement dels insectes i que inhibeix la formació de quitina en ser ingerit.
És autoritzat en conreus de xampinyó i fruiters Hom també l’utilitza en àrees forestals i jardins i en el control de mosquits en aiguamolls Catalogat com de baixa perillositat per a l’home i per a la fauna terrestre i aqüícola, el seu termini de seguretat és de 30 dies, però solament en fruiters Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
clorofluorocarbur
Química
Compost format per clor, fluor i carboni.
N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no retingui la quantitat…
prometi
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.
La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154 L’isòtop 4 7 Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat Es fon a 1080°C i…
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops radioactius han estat…
prospecció

Diversos mètodes de prospecció
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.
L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la …
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina