Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
Institut Químic de Sarrià
Química
Centre de l’Església catòlica fundat el 1916 pel jesuïta Eduard Vitòria, reconegut el 1965 per l’estat com a escola superior d’enginyeria química, i inscrit el 1984 com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior IQS.
Ofereix les llicenciatures de química i enginyeria química És regit per un consell directiu Junta de Patrons en nom de la Companyia de Jesús El 1991 creà una facultat d’economia, i passà a formar part de la Universitat Ramon Llull S'autofinança en la seva totalitat, i una part dels recursos prové dels serveis tècnics que ofereix a les empreses, especialment en l’àmbit mediambiental Des del 1997 és un centre autoritzat oficialment per a fer informes sobre toxicitat Disposa d’una àmplia biblioteca especialitzada i d’uns extensos laboratoris amb instrumental modern Consta de quatre…
mostreig
Física
Química
Tecnologia
Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra.
Un mostreig incorrecte fa, per exemple, que una determinació analítica que tenia un error relatiu inferior al 0,2% passi a tenir un error superior a l’1% Hom empra mètodes específics de mostreig, que varien segons les matèries a assajar aquests mètodes són detallats en les instruccions oficials dels diversos estats i organismes internacionals
aigua pesant
Farmàcia
Química
Òxid de deuteri, D 2
O, format per deuteri i oxigen ordinari.
Les solubilitats de moltes substàncies són més febles en D 2 O que en H 2 O i les conductivitats electrolítiques hi són també un xic inferiors El D 2 O es troba en l’aigua natural en la proporció del 0,015% i s’acumula en el líquid residual quan l’aigua es troba sotmesa a electròlisi Des del punt de vista químic, la seva propietat més interessant és la facilitat de bescanvi isotòpic amb nombroses substàncies hidrogenades Així, per exemple, l’ió amoni en solució en D 2 O bescanvia per deuteri la totalitat del seu hidrogen el sucre ordinari, en bescanvia la meitat Els procediments…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El…
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
aigua de cristal·lització
Farmàcia
Química
En un sentit més lat, la totalitat de l’aigua dels hidrats formats per evaporació o refredament de solucions aquoses, tant si és parcialment o totalment aigua de constitució
com si és pròpiament aigua de cristal·lització.
La pèrdua de l’aigua de cristallització per escalfament o per eflorescència és causa de la destrucció dels cristalls macroscòpics, però el producte anhidre obtingut també és, en general, cristallí, o sigui que hi ha només canvi d’estructura En termes generals, doncs, l’aigua no és indispensable a la cristallització de la substància
eflorescència
Química
Procés mitjançant el qual les sals hidratades perden la totalitat o una part de llur aigua de cristal·lització quan llur pressió de vapor és més alta que la de l’ambient, en un intent d’igualar-les totes dues.
La pèrdua de les molècules d’aigua provoca la ruptura del reticle, i els cristalls es recobreixen d’una pàtina pulverulenta En mineralogia els cristalls poden reaccionar amb algun component de l’aire i es pot produir també eflorescència
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…