Resultats de la cerca

Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats

Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175 Lu 97,41% i el 176 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3+ presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°C i bull a…

És emprat en anàlisi complexomètrica En forma de la seva sal disòdica és emprat per a prevenir una pèrdua excessiva de calci per l’organisme hom l’empra també per a eliminar el calci, amb el qual forma un complex molt estable

El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els…

L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…

Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…