Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sulfolan
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de cinc membres que conté un àtom de sofre en forma de sulfona.
És un líquid incolor, miscible amb l’aigua, l’acetona i els solvents aromàtics, que bull a 285°C i es congela a 27°C Hom l’obté per reacció del diòxid de sofre amb butadiè i posterior reducció del sulfolèn format El sulfolan presenta una polaritat molt elevada, la qual, unida a l’ampli interval de temperatures del seu estat líquid, el converteix en un dissolvent de gran utilitat És emprat en la indústria petroquímica per a l’extracció en contracorrent de dissolvents aromàtics, i també en el fraccionament de quitrans de fusta, com a dissolvent de polimerització i com a plastificant
àcid lipoic
Química
Derivat organosofrat de l’àcid octanoic, també denominat àcid α-lipoic, àcid alfa-lipoic i àcid tiòctic.
El carboni 6 és quiral, la qual cosa fa que hi pugui haver dos enantiòmers l’àcid R-+-lipoic i l’àcid S---lipoic A la natura només existeix l’enantiòmer R-+ A l’organisme es troba lliure en forma d’àcid lipoic i àcid dihidrolipoic, la forma reduïda, però una part significativa està unida a complexos enzimàtics mitocondrials, com ara el complex enzimàtic de la piruvat deshidrogenasa, el complex enzimàtic de l’alfa-cetoglutarat deshidrogenasa i tres complexos enzimàtics que intervenen en el catabolisme dels aminoàcids ramificats L’organisme el sintetitza i a la natura es troba a la…
aigua de constitució
Farmàcia
Química
Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.
L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que desprenen en…
alcohol benzílic
Química
Alcohol aromàtic (fenilcarbinol) que pel fet de tenir l’hidroxil en cadena alquílica unida al nucli aromàtic té les mateixes propietats d’un alcohol alifàtic.
És un constituent del llessamí, el jacint i els bàlsams del Perú i de Tolú, on es troba també en forma d’èster Líquid incolor, d’olor feblement aromàtica a temperatura ordinària, bull a 205,4°C i és escassament soluble en aigua A gran escala és obtingut per l’acció del carbonat sòdic sobre el clorur de benzil És emprat, esterificat amb diferents àcids, en perfumeria i farmàcia Així, el seu èster acètic, l’acetat de benzil, que entra en la preparació de perfums d’olor de llessamí i de gardènia, i així mateix el cinamat de benzil i el salicilat També és usat com a anestèsic local i en el…
aigua de cristal·lització
Farmàcia
Química
En sentit estricte, aigua continguda en proporció fixa en els hidrats cristal·litzats, quan és unida només per atracció de dipols, però que contribueix tanmateix a l’estabilitat de l’edifici cristal·lí.
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
àcid algínic
Química
Poliòsid constituït per un polímer lineal, de pes molecular elevat (32 000-250 000), de l’àcid β-D-mannurònic en forma piranòsica, en el qual els carboxils queden lliures, essent cada unitat unida a la següent per un enllaç osídic entre la funció hemiacetàlica i un hidroxil.
Pólvora blanca, insoluble en aigua i en els solvents orgànics, lentament soluble en les solucions alcalines Hom obté l’àcid algínic mitjançant purificació de l'algina i és utilitzat sobretot en forma de sals o èsters alginat
aigua

La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…