Resultats de la cerca

És lleugerament soluble en aigua i en èter i es fon a 220°C Forma el nucli de diferents composts usats com a antiepilèptics i antiarrítmics, com ara la difenilhidantoïna

És termoestable i, per tant, pot ésser afegit a productes cuits al forn és actiu a concentracions d’entre 0,001 a 0,04% El seu ús és segur en les quantitats autoritzades és un dels antioxidants més usats

No contenint enllaços dobles de carboni C-C, aquests plàstics són molt resistents a la intempèrie i a la llum Poden ésser usats en un interval de temperatures comprès entre -30ºC i 85ºC, amb puntes de poca durada que atenyen els 100ºC Són translúcids o fins i tot opacs en algun cas Serveixen per a fabricar perfils, tubs, planxes, làmines, mobles, etc

L’augment de la temperatura durant aquest procés provoca la descomposició o bé el canvi d’estat dels agents d’inflament i, com a conseqüència, la formació d’oclusions o de porus plens de gas dins el material plàstic Aquests agents són anomenats químics, si es descomponen, com l’azocarbonamida, i físics, si només passen de líquid a gas, com és el cas del pentà Poden ésser usats, entre altres plàstics, amb el policlorur de vinil PVC, les resines ABS i el polietilè de baixa i d’alta densitat

La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els…

Si la solució que hom valora conté els dos membres d’un parell redox reversible —per exemple, iode-iodur, ions ferroII-ferroIII, etc—, aquesta diferència de potencial és suficient per a provocar el pas d’un corrent elèctric detectable en un galvanòmetre muntat entre els microelèctrodes, en un dels quals té lloc la reducció i en l’altre l’oxidació del parell mencionat, corrent que s’anulla, en el moment del punt final, quan desapareix de la solució un dels dos membres del parell Quan el parell redox present en la solució problema és irreversible, no passa corrent durant la…

Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…

Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…