Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
propionat de cel·lulosa
Química
Èster termoplàstic.
S'obté per l’acció en calent de l’anhídrid propiònic sobre la cellulosa, en presència d’anhídrid monocloroacètic, utilitzant xilè com a diluent És autoplastificant pels radicals propionil de la seva cadena Ofereix major resistència a l’impacte i a la calor que l’acetat de cellulosa, el qual substitueix amb avantatge en moltes aplicacions És esterilitzable pel fet d’ésser insensible a l’aigua en ebullició
anilida
Química
Nom genèric de les amides substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de formula general RCONHC6H5.
Les anilides són obtingudes per reacció d’un clorur d’àcid amb anilina, o d’un èster amb bromur de fenilaminomagnesi, i són sovint emprades com a derivats característics per a identificar i determinar la composició dels àcids carboxílics Les regles de nomenclatura de la IUPAC permeten designar les anilides utilitzant la terminació -anilida, exactament com hom utilitza la terminació -amida per a designar una amida no substituïda Exemple benzanilida C 6 H 5 CONH C 6 H 5
DDT

DDT
Química
Sigla del diclorodifeniltricloroetà, insecticida de contacte, descobert l’any 1874, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.
Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001 Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària
Ahmed H. Zewail
Química
Químic d’origen egipci, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de…
esterificació
Química
Procés que s’esdevé en fer reaccionar un àcid carboxílic amb un alcohol per a donar un èster, segons la reacció
.
El procés d’esterificació introduït per EFischer i SSpeier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va formant en…
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…
funció d’acidesa
Química
Funció de l’acidesa a H S +
de les solucions d’un àcid en el solvent S, que dóna, per a cada composició de la solució, la tendència a cedir protons a una base.
Aquesta funció, introduïda per Hammett, és definida, per a una base de Brønsted elèctricament neutra B, per l’expressió on a i és l’activitat i f i el coeficient d’activitat de i f i = a i /C i , essent C i la concentració de i i pot ésser calculada per la fórmula on tant K A , que és la constant d’acidesa en el solvent S de l’àcid HB + , conjugat de B, com C B , i C H B + , que són concentracions, són experimentalment accessibles Si hom pot admetre tal com féu Hammett, basant-se en fets experimentals, que f B / f H B + depèn només de la càrrega elèctrica de B però no de la seva natura…
àcid ftàlic
Química
Àcid aromàtic dicarboxílic que hom obté per oxidació del naftalè a 400°C utilitzant com a catalitzador pentòxid de vanadi o de molibdè.
N'existeixen les formes orto, meta i para , bé que correntment amb el nom de ftàlic és coneguda la forma orto És poc soluble en èter o en cloroform, però es dissol bastant bé en aigua i en alcohol Hom l’utilitza per a obtenir les resines de polièster
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana L’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per H Davy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…