Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
aldo-
Química
Prefix utilitzat ocasionalment per a denotar que un compost prové d’un aldehid (ex.: aldoxima), té una estructura pseudoaldehídica (ex.: aldohexosa), o conté en la seva molècula un grup aldehídic (ex.: aldosterona).
ceto-
Química
Prefix emprat ocasionalment per a denotar que un compost deriva d’una cetona (cetoxima), té una estructura pseudocetònica (cetohexosa) o conté en la seva molècula un grup carbonil cetònic (cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster).
reacció de Wittig
Química
Procediment sintètic, introduït per G. Wittig l’any 1954, per a la transformació d’un aldehid o una cetona en una olefina de més àtoms de carboni, que ha assolit actualment una importància preponderant en la síntesi orgànica.
Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació preferent de l’olefina E , mentre…
síntesi de Strecker
Química
Procediment per a la síntesi d’aminoàcids que és realitzada per tractament de cianhidrines amb amoníac per tal de convertir-les en α-aminonitrils, els quals per hidròlisi condueixen als α-aminoàcids:
.
Pot ésser emprada en la preparació de glicina, alanina, serina, valina, metionina, àcid glutàmic, leucina i fenilalanina N'existeix una variant que estalvia l’ús de cianur d’hidrogen i permet la introducció en la cadena carbonada d’un àtom de carboni radioactiu mitjançant la conversió directa d’un aldehid en un α-aminonitril per tractament amb cianur amònic
Ludwig Gattermann
Química
Químic alemany.
Professor de la Universitat de Friburg, féu valuoses aportacions a la síntesi aromàtica d’aldehids i de cetones El 1897, juntament amb Koch, ideà un procediment de formilació anomenat de Gattermann-Koch i el 1907 una variant d’aquest, coneguda com a síntesi de Gattermann Redactà un manual de pràctiques de química que ha esdevingut clàssic en el seu gènere
coet
Química
Artifici de pólvora que, en ésser encès, llança un doll de partícules en ignició que, generalment, al final detonen.
Un coet, en essència, consta d’un tub de cartó, canya o llauna, tapat per un extrem, ple de pólvora ben atacada, amb un orifici o metxa per l’altre extrem, per on hom l’encén El coet volador és un coet estabilitzat per una tigeta sòlidament lligada al tub, parallela a la direcció de sortida dels gasos de combustió, amb la qual cosa es projecta enlaire Variant convenientment la càrrega hom obté diversos efectes lluminosos i sonors
comptagotes

Comptagotes
© PhotoDisc / Keith Brofsky
Química
Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l’altre, en forma capil·lar.
Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes
material intel·ligent
Química
Material capaç de reaccionar davant d’estímuls externs variant alguna de les seves propietats funcionals.
Són materials que es desenvolupen i es fabriquen un cop hom ha determinat quines són les característiques que necessiten tenir per a adaptar-se a l’entorn en el qual han de ser utilitzats Agents com la llum, el so, la temperatura o el camp elèctric són capaços d’afectar alguna o algunes de les propietats físiques, químiques o funcionals d’aquests materials Hi ha quatre grups principals de materials intelligents, els materials electroactius, o magnetoactius, els materials fotoactius, els materials cromoactius i els materials amb memòria de forma
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic de…