Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
clorur de vinil
Química
Halur d’alquenil, gas d’olor etèria a la temperatura ambient que és obtingut per halogenació de l’etilè.
És emprat en la indústria dels plàstics com a monòmer per a l’obtenció del poli Clorur de vinil i de les resines viníliques que en deriven
metil etil cetona
Química
Cetona alifàtica, d’olor agradable, que bull a 73,4°C.
Hom l’obté industrialment per deshidrogenació catalítica, o oxidació del sec -butanol entre 350 i 400°C amb un catalitzador de zinc És emprada com a dissolvent de resines viníliques i cautxú sintètic
nitropropà
Química
Derivat nitrat del propà.
Segons la posició del grup nitro, hi ha l’1-nitropropà, CH 3 CH 2 CH 2 NO 2 , o el 2-nitropropà, CH 3 CHNO 2 CH 3 El primer és obtingut en fase vapor per nitració del propà, bull a 131,6°C i es fon a -108°C és emprat com a solvent de la cellulosa, de resines viníliques, laques, cautxú sintètic, olis i greixos El 2-nitropropà es fon a -93°C, bull a 120°C i és soluble en alguns solvents orgànics
pintura anticorrosiva
Química
Pintura destinada a protegir les superfícies metàl·liques de la corrosió produïda per la intempèrie (pintura antirovell), l’aigua de mar, els productes químics, etc.
Atesa la magnitud de les destruccions causades per la corrosió, les pintures anticorrosives tenen gran improtància econòmica Llurs principals característiques són adherència excellent, impermeabilitat a l’aigua i als ions i aptitud a tapar perfectament els porus i anngractuositats del metall En general, per a obtenir bons resultats, cal aplicar-les sobre superfícies perfectament netes sorrejades, desoxidades, etc Els pigments i lligants utilitzats depenen del medi corrosiu contra el qual cal efectuar la protecció En les pintures destinades, per exemple, a la indústria química, cal que el…
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència…
principi de vinilogia
Química
Principi formulat per Fuson l’any 1935, que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH=CH)n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A i B.
Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues