Resultats de la cerca
Es mostren 5723 resultats
Dmitrij Ivanovič Mendelejev
Química
Químic rus.
Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…
Herbert Aaron Hauptmann
Química
Químic nord-americà.
Graduat al City College de Nova York 1937, després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia 1939, es doctorà a la Universitat de Maryland 1955 Amb el seu condeixeble Jerome Karle , treballà al Naval Research Laboratory de Washington 1945-70 i posteriorment fou professor a la Universitat de Buffalo 1970, de la fundació mèdica de la qual el 1972 fou nomenat cap de recerca, institució que el 1994 rebé el nom de Hauptmann-Woodward Medical Research Institute Juntament amb Karle, elaborà un model matemàtic per a esbrinar ràpidament les estructures cristallines de molècules químiques i…
Fritz Haber
Química
Químic alemany.
De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial fou cap del…
acetat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid acètic.
En virtut de l’accessibilitat i el baix preu d’aquest àcid, els acetats constitueixen el grup més important entre les sals i els èsters d’àcids orgànics Els acetats metàllics neutres de fórmula MCH 3 CO 2 si el metall és monovalent són sals ben cristallitzades, solubles en aigua i en alcohol, que són obtingudes generalment per acció de l’àcid acètic sobre els òxids, hidròxids o carbonats Tots ells es descomponen a temperatures no gaire altes, i alhora els acetats de metalls alcalins i alcalinoterris donen acetona i deixen un residu de carbonat Són també coneguts nombrosos acetats bàsics , en…
catalitzador
Química
Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció (catàlisi).
Els catalitzadors poden ésser elements principalment metalls de transició, composts entre d’altres, òxids metàllics o mescles, i es poden presentar en la forma sòlida, líquida o gasosa A vegades, quan una substància pot donar simultàniament diferents reaccions, el catalitzador, afavorint especialment una d’aquestes reaccions, pot arribar a determinar la natura dels principals productes obtinguts Així, el catalitzador alúmina afavoreix la transformació de l’alcohol metílic en etilè i aigua, mentre que un catalitzador de coure o d’argent n’afavoreix la transformació en acetaldehid i hidrogen Bé…
alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…
àcid
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…
reacció de Čugajev
Química
Reacció de piròlisi d’èsters.
Hom la porta a terme a temperatures molt elevades 400-500°C i que condueix a l’àcid corresponent i a una olefina Transcorre amb bons rendiments i és experimentada pels èsters d’àcids forts a temperatures molt inferiors a les esmentades Pot ésser aplicada també a la piròlisi de xantats Čugajev, 1899, en condicions igualment suaus, d’acord amb l’esquema Atesa la facilitat amb què els alcohols es transformen en xantats, la seqüència esterificació-piròlisi resulta un mètode apropiat per a la conversió d’alcohols en alquens En aquest sentit, la reacció de Čugajev és coneguda com a eliminació de…
Albert Folch i Rusiñol
Química
Químic i industrial.
Fill de Joaquim Folch i Girona Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil El 1948 s’incorporà a la direcció d’ Indústries Titán , primer conjuntament amb el seu pare 1984 A la seva mort, el càrrec i la propietat de l’empresa passaren al seu fill Joaquim Folch-Rusiñol i Corachán Entre altres negocis, fundà també Corver, empresa d’importació de motocicletes i fou accionista de diverses entitats financeres, entre les quals el Banco Santander, del qual fou conseller i primer accionista després de la família Botín Gran aficionat a l’…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…