Resultats de la cerca
Es mostren 2042 resultats
cortals de la Peguera
Cortal
Cortals del terme de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant occidental del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera
, al peu del bosc de la Peguera
.
Entremesaigües
Cortal
Grup de cortals de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.
curvone
Automobilisme
Motociclisme
En un circuit de curses de motociclisme i automobilisme, revolt lleugerament peraltat i de radi molt ample.
minimoto
Motociclisme
Motocicleta de petites dimensions, generalment amb motor de dos temps, d’una alçada aproximada de 60 cm, uns 20 kg de pes i una cilindrada entre 30 i 50 cc, que pot arribar a una velocitat de 70 km/h.
quad
quads
© C.I.C.-Moià
raid
Motociclisme
En motociclisme, prova de llarga distància per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament i en què s’evidencia la resistència dels participants i dels materials.
enduro
L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…