Resultats de la cerca

Presidí la Federació Catalana de Motociclisme al llarg de dues dècades, etapa en la qual fou l’impulsor del Campionat del Mediterrani i del Parcmotor de Castellolí El 2012 fou elegit president de la Reial Federació Motociclista Espanyola Rebé la insígnia d’argent de la UFEC 2013

Especialitzat en la modalitat de resistència, el 1933 fou subcampió de Catalunya en 500 cc i tercer en 350 cc Disputà amb el seu fill Ernesto algunes curses de regularitat i fou vicepresident de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya 1932

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit motociclista 1951

S’inicià en el món de la competició l’any 1934, al circuit de Vilafranca del Penedès, on aconseguí la seva primera victòria amb una moto Rudge de 350 cc Especialista en proves de resistència, disputà el IV Gran Premi Internacional de Barcelona 1935, celebrat a Montjuïc L’any 1950 s’incorporà a les files de Derbi com a pilot oficial, i participà en cinc edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 i en dues del Gran Premi de Mallorca 1954-55 L’any 1958 assolí el Campionat d’Espanya de marques per a Derbi en categoria de 350 cc Es retirà l’any 1959, després d’haver participat en més de 200…

Inicià la seva carrera competint en bicitrial amb els equips Rabasa Derbi i Looping Aconseguí dues Copes d’Europa en categoria aleví 1983, 1984 i un Campionat del Món infantil 1986 Amb motos, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1990 i el sènior B 1991 amb Gas Gas Fou campió d’Europa 1992 i guanyà quatre vegades consecutives el Trial de les Nacions amb l’equip espanyol 1992-95 competint amb Beta i Gas Gas L’any 1996 fitxà per Fantic i després tornà a Gas Gas Participà en vuit Campionats del Món 1992-99, en què destacà la tercera posició Assolí quatre podis en grans premis del Mundial, amb un…

Pilot aficionat, fundà el Moto Club Tarragona 1953 El 1973 entrà a la junta directiva de l’entitat com a vocal i el 1981 n’esdevingué president Acreditat per la Reial Federació Espanyola de Motociclisme com a comissari director, comissari tècnic i comissari esportiu, organitzà moltes curses de velocitat, trial, motocròs, enduro i rallis per als Campionats de Catalunya i Espanya, per al Moto Club Tarragona i per a altres entitats El 1981 impulsà el Campionat d’Espanya de Velocitat, que es disputà al polígon Riu Clar de Tarragona Fou assembleista de la federació espanyola 1973-90 i vocal de la…

L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al Mundial Sabadell-Terrassa,…

Mes enllà de dues hores, una cursa ja es considera de resistència, i, per tant, els participants no corren sols, sinó formant equips de dos o més pilots amb el mateix vehicle Respecte a l’automobilisme, a Catalunya foren famoses les 6 Hores de Barcelona i les 24 Hores de Montjuïc, que donaren pas a les 24 Hores del Circuit de Catalunya Fora d’asfalt, els darrers anys les curses de resistència han tingut molta acollida dins de l’autocròs, amb proves de durada mitjana, de tres o quatre hores Aquestes curses també són conegudes com resistencia off road , perquè fan servir circuits…

Originari dels Estats Units d’Amèrica, és l’evolució natural dels tricicles o trikes 1970-88, als quals s’afegí una roda més per guanyar fiabilitat i resistència S’utilitzaren inicialment en tasques agrícoles com a vehicles de càrrega o de remolc, però l’èxit comercial als EUA i al Japó facilità que s’acabés imposant com a vehicle recreatiu i de competició, caracteritzat per un potent motor, una caixa de canvis automàtica i la resistència a tot tipus de terrenys i de climes El Campionat del Món se celebra a la localitat de Pont-de-Vaux França, on el 2012 se’n disputà la XXVI edició El pilot…