Resultats de la cerca

Soci de la Penya Motorista Barcelona, creà la marca de motocicletes Evycsa Disputà proves de resistència al circuit de Montjuïc, i fou tercer en el I Gran Premi Barcelona en categoria 250 cc 1948 Guanyà la Pujada a Vallvidrera en 175 cc 1955 poc abans de morir en un accident mentre es preparava per a disputar la prova de regularitat del Moto Club Mataró

Fou subcampió d’Espanya 2003, 2004 abans de proclamar-se campió estatal d’enduro sobre una Honda amb l’equip del Moto Club Segre 2005 També fou subcampió estatal en categoria scracht 2004, i tercer classificat en els Sis Dies internacionals d’Enduro ISDE de Granada Disputà el Campionat d’Espanya de cros 2008

Presidí la Federació Catalana de Motociclisme al llarg de dues dècades, etapa en la qual fou l’impulsor del Campionat del Mediterrani i del Parcmotor de Castellolí El 2012 fou elegit president de la Reial Federació Motociclista Espanyola Rebé la insígnia d’argent de la UFEC 2013

Especialitzat en la modalitat de resistència, el 1933 fou subcampió de Catalunya en 500 cc i tercer en 350 cc Disputà amb el seu fill Ernesto algunes curses de regularitat i fou vicepresident de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya 1932

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit motociclista 1951

Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de Granollers i…

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

Nebot de Francesc Xavier Bultó , s’inicià en la competició el 1945 al circuit de Montjuïc, i compaginà gairebé totes les modalitats motociclistes fins que es retirà el 1973 En velocitat, fou campió d’Espanya de 125 cc 1946, 1950 i subcampió de 250 cc 1947 pilotant una Montesa Guanyà la Pujada a l’Arrabassada 1949, una medalla d’or en els ISDE d’Alemanya, una de bronze en el Tourist Trophy de l’illa de Man 1951 i cinc edicions de la Prova d’Hivern del Reial Moto Club de Catalunya 1951, 1953-56 Pel que fa a la resistència, guanyà la primera edició de les 24 Hores de Montjuïc 1955, junt amb…

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició