Resultats de la cerca

Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales …

Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’…

Nasqué amb el propòsit d’erradicar-ne el mercantilisme existent Els articles apareixen signats amb pseudònims com el Duende de Zafra Mostrà una postura crítica envers la Federació Espanyola d’Esports de Defensa Pot considerar-se un precedent de la premsa esportiva d’humor De periodicitat setmanal, sortia el dimarts Degué tenir una vida efímera

A Grècia i a Roma, la fabulació entorn d’aquests follets no fou gaire freqüent bé que apareixen en algunes pintures pompeianes, deformes i associats als pigmeus, però en la tradició germànica, assimilats als elfs, tenen importància en moltes llegendes i faules populars Dotats d’intelligència, els nans habitaven l’interior de les muntanyes eren minaires, conservadors de tresors com a la llegenda dels Nibelungs o ferrers molt hàbils, gairebé sempre al servei dels homes

Símbol de la força i de la virginitat, les primeres representacions apareixen en relleus assiris, i la descripció més antiga és deguda al grec Ctèsies ~400 aC, que li atribuïa poders guaridors la banya, reduïda a pols i beguda, era un antídot contra les metzines A l’edat mitjana hom l’identificà amb l’animal bíblic re'em bé que actualment hom creu que es tracta del búfal, el qual, segons la interpretació allegòrica, simbolitzava el Crist “corn de salvació”, encarnat en el si de la Verge Maria

Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls

Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…

Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida per Evangelista Vilanova des del seu inici fins l’any 1997, en què fou substituït per Joan Vinyeta, també monjo de Montserrat, i actualment n'és el director Andreu Marqués Inicialment de caràcter miscellani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura Durant una època fou editada per l’editorial Estela 1960-69 i actualment és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat N'apareixen 4 números l’any, i els seus collaboradors sempre han…

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes…

Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…