Resultats de la cerca

El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer…

Personificadores de les deus i de les fonts, s’uniren als déus o als homes i engendraren nombrosos fills

Habitaven a les muntanyes de Tessàlia Tenien un esperit salvatge i bàrbar, del qual no participaren el savi Quiró i Folos L’episodi més sobresortint de la seva llegenda és el combat amb els làpites, on s’enfrontaren amb Teseu, Nèstor i Hèracles Aquesta lluita fou motiu d’inspiració de nombroses representacions artístiques als temples, com el de Zeus a Olímpia, i a molts vasos grecs

Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts

Eren cinquanta i es casaren amb els fills d’Egipte, per tal d’acomplir la venjança que llur pare preparava contra aquest La mateixa nit de noces assassinaren llurs marits, excepte Linceu, perdonat per Hipermnestra Es casaren novament i engendraren la raça dels Dànaus Moriren a les mans de Linceu i, als Inferns, foren condemnades a omplir d’aigua recipients sense fons

Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs

Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…

Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen…

La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…

Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam