Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Paulí Castells i Vidal
Matemàtiques
Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).
Inventà un aparell anomenat balança algebraica , per a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita És autor de diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències
integrador
Electrònica i informàtica
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, destinat al càlcul d’integrals.
Els mecànics poden ésser intègrafs intègraf o integròmetres integròmetre Els integradors electrònics poden efectuar la integració directament sobre un senyal analògic mitjançant amplificadors operacionals, bé que pel mostreig d’un senyal digital i el seu processament mitjançant circuits integrats o bé mitjançant un programa que calculi la funció integral
Pierre Petit
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions
inversor

Inversor de Peaucellier
Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell mecànic que permet traçar simultàniament una corba i la seva inversa.
àbac
Àbac xinès
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o botons, amb…
integròmetre
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell per a calcular mecànicament integrals, utilitzat sobretot en el càlcul de moments d’inèrcia.
Un cas particular és el planímetre
Agustí Canelles i Carreres
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i religiós.
Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero

Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero
© Fototeca.cat
Història
Militar
Matemàtiques
Matemàtic i militar.
El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación…
intègraf
Matemàtiques
Aparell que, resseguint una corba f(x) a partir d’un punt d’abscissa a, dibuixa la integral, o sigui, la funció F(t) = ∫ t af(x)dx
.
ciclisme

Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…