Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
cambra d’indústria
Economia
Dret
Associació que agrupa els industrials, amb funcions similars a la cambra de comerç
.
Les cambres d’indústria foren creades a l’Estat espanyol el 1911, a les zones més industrialitzades als Països Catalans, la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona amb jurisdicció sobre tot el Principat, fusionada el 1967 amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, i la Cambra Oficial d’Indústria de València amb jurisdicció sobre les províncies de València i Alacant
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…
cambra
Economia
Dret
Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc).
i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos
bicicleta tot terreny

Tomàs Misser durant la seva participació a la mànega de la Copa del Món de bicicleta tot terreny celebrada a Llinars del Vallès el 1993
Arxiu Guak
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de muntanya sobre camins i cingleres en un entorn natural, coneguda popularment com a BTT (bicicleta tot terreny).
La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…
ciclisme

Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…