Resultats de la cerca

Els seus orígens es remunten al 1991 amb la creació d’un equip de carretera El primer president fou Josep Maria Arbuès El 1993, amb Josep Massanellas com a president i Josep Maria Robles com a director, incorporà els corredors Xavier Llamas i Xavier Faricle, entre d’altres El 1995 s’incrementà l’estructura de l’equip –26 corredors i 4 directors–, amb Antoni Pineda com a màxim responsable La temporada del 1997 fou la darrera Al cap de tres anys, sota la direcció de Joaquim Rovira, es creà l’equip de BTT El 2003 s’incorporaren Marc Trayter, Francesc Freixer i Eloi Gispert Arribà…

El seu primer organitzador fou la Unió Esportiva Sant Martí Marià Cañardo guanyà les dues primeres edicions El 1963 passà a formar part de la Setmana Catalana gràcies a la Federació Catalana de Ciclisme, i la victòria fou per a Adolf de Waele Un any després guanyà Francesc Alomar El 1965 la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants s’encarregà de l’organització amb un itinerari de 190 quilòmetres entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat i amb victòria per a Antoni Bertran De llavors ençà, la provà es consolidà com a pròleg de la Volta a Catalunya Domingo Perurena és el…

Fou fundat l’any 1949, i després d’uns anys d’incertesa es refundà el 1966 El primer president fou Joan Soler Durant la primera temporada d’activitat inicià el Trofeu Joan Soler i el Critèrium de Manlleu per a ciclistes professionals, en el palmarès del qual destaquen Miguel Indurain, Josep Lluis Laguía, Álvaro Pino, Joaquim Llach i Antoni Coll El 2008 aquesta competició entrà a formar part del calendari de Grans Clàssiques Endegà també competicions juvenils, com el Trofeu Ajuntament de Manlleu i el Trofeu La Piera, i cadets, com la Copa Primavera Esporàdicament, collaborà en arribades de la…

Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km…

Fundat el 1942 amb uns 50 associats, el seu primer president fou Miguel Arasa Els primers anys organitzaren excursions i alguna edició de la Festa del Pedal El 1965 Antonio Moreno López fou nomenat president i convertí el planter en una prioritat, sobretot durant la dècada dels setanta Del seu equip infantil sorgiren Jordi Roca, campió d’Espanya juvenil 1974, Antoni Moreno, subcampió d’Espanya dos cops, i Josep Maria Caroz, posterior president de l’Associació de Ciclistes Professionals S’establiren les bases de la normativa que regeix el ciclisme infantil a Catalunya…

Com a ciclista amateur guanyà una edició de l’Escalada a Montjuïc i de la Volta a la Vall d’Aran També participà en curses de BTT Llicenciat en INEF l’any 1985, realitzà un màster d’alt rendiment esportiu i fitxà per Nike Athlete Fitness Fou un dels introductors del ciclisme en pista coberta a Espanya l’any 1995 També fou professor de preparació física d’alt rendiment i preparador esportiu del CB Joventut de Badalona, dels tennistes Emilio i Arantxa Sánchez Vicario, i de ciclistes com Roberto Heras o Josep Antoni Hermida És coautor del llibre L’entrenador personal pel fitness i…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

La primera edició fou organitzada pel Club Ciclista Lleida i Educación y Descanso Baltasar Tarròs guanyà els dos primers anys i fou l’únic ciclista amb dos triomfs en la història de la competició a part de Joan Calucho 1945, 1948 La prova no se celebrà el 1947, i durant el període 1949-54 prengué forma el Cinturó Lleidatà Després d’un altre parèntesi en 1960-63 es denominà Gran Premi de Sant Ferran i passà a dependre de la Delegació de Joventuts i la Penya Balompié En aquest període guanyaren Angelino Soler, Sebastià Segú, Josep Pesarrodona i Javier Mínguez, entre d’altres La Penya Ciclista…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…