Resultats de la cerca

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…

Fou fundat l’any 1948 per Joan Llopart i Tort, que en fou el primer president La seva primera organització fou el Gran Premi Albergue Quatre Camins L’any 1949 incorporà en el calendari proves de ciclocròs Posteriorment inicià les organitzacions més destacades els Campionats de Catalunya i d’Espanya de muntanya per a amateurs També organitzaren arribades de la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, el Gran Premi de la Victòria, el Cinturó de Catalunya i el Midi Libre L’any 1998, amb motiu del 50è aniversari, organitzà la Festa del Pedal El 2002 organitzà el primer descens urbà de Molins de…

Tenia lloc a l’antic velòdrom de la ciutat, conegut com El Choperal , i entre els seus guanyadors hi figura Miquel Poblet

La seva activitat consisteix tant a obstaculitzar les maniobres dels contraris com a acomboiar el capità en una escapada o, fins i tot, a cedir-li la bicicleta pròpia en cas de necessitat

President del Club Ciclista Mollet durant quaranta-cinc anys 1952-97, durant la dècada de 1980 formà part de la comissió de ciclisme infantil de la Federació Catalana de Ciclisme En record seu, anualment se celebra el Memorial Antoni Fortuny – Gran Premi Diputació de Barcelona

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Formà part de la junta del Club Ciclista Cornellà i posteriorment en fou president 1965-95 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà i diverses sortides de cicloturisme Establí una estructura d’equips de competició des d’infantils fins a amateurs d’on sorgiren talents com Celestí Prieto, Josep Recio, Abelardo Trenzano i Joan Coma L’any 1993 visqué el naixement de l’Esport Ciclista Cornellà fruit de la fusió del CC Cornellà i l’Agrupació Ciclista Cornellà Parallelament, fou secretari de la Federació Catalana de Ciclisme des del 1985 durant…

Fou creat el 1929 i el primer president fou Rafel Escofet Les primeres activitats foren de caràcter social, a través d’excursions que s’han mantingut durant tota la seva història El 1931 organitzà la primera prova de ciclocròs i creà un equip de competició El 1932 formà part del pilot de la Volta a Catalunya Passada la Guerra Civil, tornà a l’activitat el 1939 amb l’organització del Campionat de Gràcia Durant aquesta època també s’inicià el concurs de l’elegància en bicicleta i altres esdeveniments de caràcter lúdic El 1942 organitzà el primer Premi Campió de…

El 1946 començà a competir amb el Club Ciclista Provençalenc, i assolí el títol de campió de Catalunya, el Trofeu Uches i el subcampionat d’Espanya de principiants, entre d’altres Del 1951 al 1958 fou corredor professional dels equips Peña Nicky’s, Follis-Dunlop, Mobylette i Ignis Destaquen els seus triomfs al Gran Premi Catalunya 1952, al Trofeu Masferrer 1958 i al Gran Premi de Martorell 1959 El 1954 formà part de la selecció espanyola que participà en la Vuelta a Colòmbia L’any 1958 abandonà el ciclisme després d’una greu lesió que patí mentre disputava el Giro d’Itàlia Posteriorment, fou…