Resultats de la cerca

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat…

És una àrea essencialment agrícola fruita, cereals, tabac, bleda-rave sucrera i ramadera bestiar boví La població és formada principalment per romanesos, que habiten a la part occidental, i per ucraïnesos i russos a la part oriental Hi habiten també minories importants de gagaüsos, de jueus i de búlgars, aquests darrers concentrats principalment al Butjak Les principals poblacions són Bălţi i Chisinau

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius