Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…
Kefa
Geografia històrica
Regió històrica d’Etiòpia, al S del llac Rudolf.
La població, d’installació molt antiga, fou islamitzada al s XVI Independent fins el 1897, Menelik II la integrà al conjunt d’Etiòpia Fins el 1991 formà una regió administrativa, amb capital a Jima
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
vescomtat d’Urtx
Geografia històrica
Denominació temporal que hom troba al terme del castell d’Urtx.
El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya
vegueria de Camarasa
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa.
Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt
Tigre
Vall de Tigre
Rod Waddington (CC BY-SA 2.0)
Geografia històrica
Regió històrica i administrativa d’Etiòpia; limita al N amb Eritrea seguint el riu Mareb; a l’E amb la regió d’Afar (Etiòpia), al S amb la regió d’Amhara (Etiòpia) i a l’W amb el Sudan seguint el riu Takkaze.
La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la segona meitat…
Àfrica Oriental Italiana
Geografia històrica
Denominació amb la qual eren indicats, després de la conquesta italiana d’Abissínia, els territoris d’Eritrea, de la Somàlia Italiana i d’Abissínia reunits (1936-47).
Abissínia
Geografia històrica
País de l’Àfrica del NE, que comprèn en sentit estricte el quadrant nord-occidental d’Etiòpia (massís o altiplà d’Abissínia, actualment massís o altiplà d’Etiòpia).
El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan