Resultats de la cerca

En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del…

Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…

De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una…

La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…

Els bisbes d’Augsburg, que residien des del 1258 a Dillingen, perderen la jurisdicció sobre la ciutat el 1316 El principat fou secularitzat pel Reichsdeputationshauptschluss 1803 i incorporat a Baviera

La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen extingida el…

Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt maig del 1871, que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna Fou erigit en Reichsland ‘territori de l’imperi alemany’, que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat La regió rebé una organització semblant a la de les províncies prussianes A les…

Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona

Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’…

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga