Resultats de la cerca

Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC

Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2952 km 2 117175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC…

Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent…

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…

També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània  controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…