Resultats de la cerca

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…

El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’…

Actualment formaria part dels termes municipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del segle XIX, en…

Hom creu que és aquest el mateix personatge que actuà a partir del 848 com a comte de Girona, cosa que reforma el caràcter beneficiari i ministerial dels primers vescomtes El 850 signen en un document comtal de Girona dos vescomtes, Ermidó i Radulf, un dels quals havia d’ésser-ho de Girona El 928 hi ha un vescomte, Lleopard, que cedeix béns al seu fill Otger Després de Lleopard es troba un vescomte de nom Unifred, el 934, probable fill seu Otger actuà com a vescomte el 949 i morí abans del 968 Amb Guiniguís, dit Mascaró, marit de Jerosòlima, dita Gudrielda, es…

La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de Fenollet, Pere I…

No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin Amb la divisió del comtat 1010 en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu El primer vescomte conegut és Ató 1015-22, probablement bastard del comte Sunyer I tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte…

La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver interposat…

Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…