Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva…
Vlissingen
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC71506_TURISME-HOLANDAVlissingen.jpg)
Aspecte de la ciutat de Vlissingen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Zelanda, a l’illa de Walcheren, Països Baixos.
Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels bombardeigs…
Alba Iulia
Ciutat
Capital del judeţ d’Alba, Romania, situada prop del riu Mureş.
Centre industrial alimentació i calçats Catedral del segle XIII Fou una important ciutat romana de la Dàcia occidental, coneguda primer amb el nom d' Apulum i, més tard, pel d' Alba Iulia Destruïda pels tàtars 1241, esdevingué, al final del segle XVI amb el príncep de Valàquia, Miquel el Brau, capital política i religiosa de Transsilvània Devastada pels exèrcits turcotàtars 1658, fou transformada, amb Eugeni de Savoia, en plaça fortificada 1715-35 Hom l’anomenà Karlsburg en honor de l’emperador Carles VI Al segle XIX, fou focus de la lluita per l’autonomia transsilvana La ciutat d’Alba Iulia…
Charleroi
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTB_Bois_Cazier.jpg)
Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de…
Poltava
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Vorskla afluent del Dnièper, és un important nucli industrial construccions mecàniques, metallúrgia, producció de diamants sintètics, indústria alimentària i lleugera Centre d’ensenyament superior i d’ensenyament mitjà especial Les primeres mencions sobre la ciutat daten del 1174, bé que amb el nom de Ltava Apareix com a Poltava en els annals del 1430, any en què fou cedida per Lituània als tàtars Devastada sovint durant els s XVI i XVII, esdevingué potència cosaca en passar a Rússia 1667 Pere I el Gran, en la famosa batalla de Poltava 1709, hi derrotà l’exèrcit suec…
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys durant la…
Avinyó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/avinyo_occitania.jpg)
Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
Càpua
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, situada a la riba del riu Volturno.
Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans el 1282, pel…
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya…