Resultats de la cerca

Centre agrícola i comercial, amb indústries de teixits i de mobles Conserva vestigis de les antigues muralles i portes, i, entre els seus edificis, cal fer esment de les esglésies de Santa Maria di Castelnuovo s XIII, Sant'Agostino i Duomo s XIV

Situada entre les valls del Potenza i del Chienti, és centre comercial i agrícola de tota la província Té indústria mecànica i alimentària farina, pasta Hi ha universitat, fundada el 1290

Situada a la costa adriàtica, té port a la desembocadura del Misa És un centre pesquer i industrial i té balneari És seu episcopal des del s IV Antiga colònia romana Sena Gallica , formà part de la donació de Pipí el Breu a l’Església 754 i tingué una època d’esplendor sota els Della Rovere 1474-1631 Entre les diverses edificacions del s XV, es destaquen els castells de la Rocca, de Roncitelli i de Scapezzano

És un centre agrícola i comercial Correspon a l’antiga Camerinum , aliada de Roma ja al s IV aC Fou centre de la marca de Camerino creada per Carlemany El 1198 fou incorporada als dominis de l’Església destruïda el 1259 per les forces de Manfred de Sicília, fou reconstruïda al s XIV per Gentile da Varano El 1502 se n'emparà Cèsar Borja, que féu construir el castell Bisbat des del s V, i arquebisbat des del 1787 El 1727 en fou fundada la universitat

És situada entre les valls del Tenna i de l’Ete Vivo, en un contrafort del sistema subapení Centre agrícola blat, blat de moro, oliveres, vinya, farratge, arbres fruiters, hortalisses Indústria tèxtil filats de cotó, i foneries de bronze campanes

Situada sobre un pujol que domina l’Adriàtica, és un centre de pelegrinatges marians molt important La difusió de la llegenda que diu que en aquest pujol havia estat transportada 1294 la casa on la Mare de Déu degué rebre l’anunci de l’àngel donà peu a la construcció, en què intervingué DBramante, d’una església on s’han anat acumulant valuoses pintures i escultures La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels s XVII i XVIII Al Principat es destaquen les capelles i santuaris de Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià,…

Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s…

Situada a una altitud de 451 m, a la vall mitjana del riu Metauro, a 36 km de Pesaro al SW, és un important centre comercial i agrícola, amb indústries de la ceràmica, seda, etc És seu arquebisbal, i té universitat Notable municipi romà Urbinum Metaurense , pertangué a l’Església 756, i més endavant a la família Montefeltro Feu comtal l’any 1213, sota el seu domini augmentà poderosament i fou el centre d’un gran estat, transformat en ducat el 1443 Durant el s XVI pertangué als Della Rovere, i el 1631 passà a l’Església Del 1808 al 1814 s’integrà en el regne d’Itàlia, i el 1860 passà a l’…

Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al s XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del s VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre les…

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb…