Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Rehovot
Ciutat
Ciutat d’Israel.
Fundada pels primers sionistes 1890 a la plana de la costa, 20 km al SE de Tel Aviv, és un important centre agrícola i industrial Produeix i exporta taronges i aranges Indústries farmacèutiques i plàstiques
Ramat Gān
Ciutat
Ciutat d’Israel situada 3 km a l’E de Tel Aviv.
Fundada el 1921, es desenvolupà ràpidament gràcies a la fertilitat del seu sòl i a l’abundor d’aigua Indústries diverses conserves, productes farmacèutics, indústries tèxtils És un centre turístic
Rišon LeẔiyyon
Ciutat
Ciutat d’Israel, 12 km al SE de Tel-Aviv-Jafa, a la plana de Judea.
Primer establiment jueu a Palestina 1882 Fundat per immigrants russos, és conegut pel seu vi i per les indústries químiques i farmacèutiques
Elat
Ciutat
Ciutat d’Israel, al nord del golf d’‘Aqaba, a l’extrem meridional del país.
El seu port constitueix l’única sortida d’Israel cap a la mar Roja És un important centre comercial i miner jaciments de coure des d’on surt l’oleoducte de petroli cap a Haifa, i un centre turístic estació balneària
Ashqelon
Ciutat
Ciutat d’Israel, a la costa mediterrània.
Fou fundada el 1949, vora les ruïnes de l’antiga Ascaló Centre industrial preparació de fusta, extracció i fabricació de ciment Terminal de l’oleoducte de 8 km que hi porta el petroli del Nègueb i de l’oleoducte que la comunica amb Elat
Ashdod
Ciutat
Ciutat d’Israel, situada al S de Tel Aviv.
És una ciutat nova, fundada el 1956 vora l’emplaçament de l’antiga Asdod, planejada per a 250 000 h Centre industrial fibres artificials, construcció de camions, indústries derivades de l’agricultura, central elèctrica i segon port d’Israel, important sobretot per l’exportació de fruita i minerals
‘Arad
Ciutat
Ciutat d’Israel, al desert del Nègueb, prop de la mar Morta.
És una ciutat nova i amb un barri totalment dedicat a la indústria fertilitzants i d’altres productes químics Prop de la ciutat hi ha el Tel 'Arad, on hom ha fet importants troballes arqueològiques
Jericó
Vista de Jericó
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat palestina que constitueix un territori autònom d’Israel.
Emplaçada en un oasi de vegetació quasi tropical és, a 250 m sota el nivell del mar, la ciutat més baixa del món La Bíblia l'esmenta com la primera ciutat conquerida pels israelites, un cop passat el Jordà Les excavacions han mostrat un nucli de població vers el 7800 aC, amb una nova embranzida vers el 3000 aC A partir del 1948, incorporada a Jordània, es convertí en camp de refugiats 57 000 1964 Ocupada per Israel el 1967, el 1994 esdevingué territori autònom palestí arran dels acords entre l'OAP i Israel
Guatemala
Ciutat
Ciutat de la República de Guatemala, capital de l’estat i del departament homònim (l’aglomeració 945 000 h).
És situada al NE del país, a 1 502 m d’altitud És la ciutat més gran de tot l’istme centreamericà El seu creixement demogràfic es deu tant al creixement natural com a la immigració els 77 400 h que tenia el 1938 gairebé es quadruplicaren en dotze anys, i cap als anys seixanta se superà el mig milió És el principal centre agrícola i comercial del país Les activitats principals són l’exportació del cafè, les indústries de transformació del tabac, les tèxtils, les alimentàries i les ceràmiques La Universidad de San Carlos, fundada el 1676, és una de les més importants de l’Amèrica Central És un…
Antigua Guatemala
Carrer d’Antigua Guatemala, antiga capital de Guatemala
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del departament de Sacatepéquez, Guatemala, vora el riu Pensativo, voltada al S i a l’W pels volcans Agus (3 752 m), Fuego (3 835 m) i Acatenango (3 959 m).
És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, al s XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763