Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Teheran

Teheran. Monument a Shah el-Shah.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iran i de l’ostān homònim.
Situada a l’altiplà iranià, a 1230 m alt, prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial Té indústria tèxtil llana i cotó, tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān És el centre econòmic i cultural del país el barri modern, al nord 1925, contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i cases velles apilonades L’…
Tabrīz
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Oriental, Iran, al NW del país.
Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal esmentar la grandiosa tomba avui…
Shīrāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Fārs, Iran.
Situada prop de les ruïnes de Persèpolis, en una plana fèrtil, que contrasta amb els turons calcaris que l’envolten, on hom conrea principalment roses i vinyes Centre comercial dels productes de la regió Té indústria moderna de catifes, a més de refineria de petroli, indústria tèxtil cotó, química, del ciment, sucrera i artesania de l’argent Nucli central de l’imperi persa s VII, la seva situació motivà ocupacions successives mongola s XIII i timúrida final del s XIV Després de la florent època safàvida fou envaïda pels afgans i saquejada per Nādir Shāh 1744 Com a lloc de naixement de Sa'adī…
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
Saetabis Augusta
Ciutat
Nom de la ciutat romana que correspon a l’actual Xàtiva, derivat de l’indígena de Saitabi.
Otogesa
Ciutat
Ciutat preromana del Principat de Catalunya, coneguda només perquè havia format part de l’escenari de les campanyes de Juli Cèsar al Segre contra el pompeià Afrani, el 49 aC.
Era a la zona de confluència del Segre amb l’Ebre Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d’Utxesa Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken
Bandar ‘Abbās
Ciutat
Ciutat i port de l’Iran, a l’estret d’Ormuz, davant de les illes de Qeshm.
Fou fundad el 1623 pel sha ‘Abbās I i esdevingué el primer port de Pèrsia durant el s XVII
Kermānshāh
Detall de les cúpules de la mesquita de Kermānshāh
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’ostān del mateix nom, a l’Iran.
Centre d’una fèrtil àrea cerealícola, a la vall del Qareh Sū Refineria de petroli, connectada per pipe-line amb el camp petrolífer de Naft-i-Shah, prop de la frontera amb l’Iraq Manufactures tèxtils i productes alimentaris Entre el 1969 i el 1986 rebé el nom de Kermānshāh, quan fou substituït pel de Bakhtarān fins el 1995, que recuperà el de Kermānshāh