Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Cesarea de Capadòcia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia menor, corresponent a l’actual Kayseri
, convertida en capital de la Capadòcia per Tiberi, que li donà el nom de Cesarea en honor d’August.
Fou un dels centres més importants del cristianisme asiàtic i seu episcopal en la qual destacaren, sobretot, Eusebi i Basili
Berea
Ciutat
Ciutat de Macedònia, capital del nomós d’Emàtia, Grècia.
És un centre agrícola i comercial blat, fruita, amb indústria tèxtil La ciutat tingué molta importància en temps dels romans època en què Pau i Siles hi predicaren el cristianisme L’any 1361 fou ocupada pels turcs i el 1912 passà a Grècia
Çankırı
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la regió d’Anatòlia Central, Turquia.
Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia
Cesarea de Palestina
Ciutat
Antiga ciutat de Judea, a la costa, 30 km al sud de Haifa, construïda (25-13 aC) per Herodes el Gran.
Posseïa notables monuments Esdevingué el port més important del regne i, des del 44 dC, fou residència del procurador romà de Judea Tingué un paper predominant en el desenvolupament del cristianisme primitiu Fou seu metropolitana de Palestina, subjecta posteriorment 451 al patriarcat de Jerusalem Decaigué sota el poder àrab s VII, però durant les croades fou fortificada en part El 1265 fou conquerida i destruïda pel soldà mameluc Baybars
Iconi
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, corresponent a l’actual Konya.
La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual
Sardes
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor.
Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística
Nola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
D’origen molt antic, sembla que fou, juntament amb Càpua, una plaça forta etrusca important A la fi del segle V aC fou possessió dels samnites, i a partir del 311 aC, ciutat aliada dels romans, que en feren una base per a llurs operacions contra els cartaginesos August hi morí el 14 aC Sota Vespasià adquirí una importància notable, i durant els primers segles del cristianisme fou seu episcopal Destruïda pels vàndals 455, tornà a ésser bastida i entrà a formar part del ducat de Benevent 647 Feu de Guiu de Montfort 1269, passà als Orsini, i el 1528 fou incorporada al regne de Nàpols Conserva…
Vílnius
Ciutat
Capital de Lituània.
Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou…
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i cultural de…