Resultats de la cerca

Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m

És una llarga sèrie de turons desgastats d’una longitud d’uns 1000 km i uns 250 km d’amplada que correspon al flanc sud d’un anticlinal, el qual ocupa tot el nord de la península Té una altitud màxima de 1 500 m

Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m

Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli

És un massís anticlinal de 160 km de longitud per 35 d’amplada, situat entre la vall del Līṭānī, a l’W, i la depressió sinclinal d’Al-Biqā’, a l’E, constituït per calcàries La màxima alçada és el Qurnat al-Sawdā’ 3 083 m La població ha restat molt reduïda, a causa de la immigració cap a les terres baixes Hi predominen les activitats agrícoles oliveres, vinya, fruita i ramaderes ovelles i cabres

S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment

Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…

Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…

La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…