Resultats de la cerca

La ciutat més important és Bacolod 266 604 h 1980 Molt muntanyosa, amb planes fèrtils arròs, blat de moro, canya de sucre, cocoters, tabac És poblada per negritos i visaies

Amb ‘Abd al-Kūrī i altres illes menors, té una superfície de 3 636 km 2 i uns 15 000 h La capital és Hadībū És muntanyosa, amb valls fèrtils entre les serres i sòls rics al llarg de les costes Clima calorós La població viu principalment del pasturatge i la pesca Els principals productes són dàtils, goma, encens i àloe

Separada de Lolland, a l’W, pel Guldborg Sund, i de Møn, al NE, pel Grønsund En el seu relleu predominen les planes morèniques dèbilment ondulades, molt fèrtils Economia agrícola cereals, bleda-rave i ramadera bestiar porcí i boví Juntament amb Lolland, és un nucli de la indústria sucrera danesa, principalment a la ciutat de Nykøbing Exporta conserves càrnies i derivats lactis

Situada entre la mar del Nord i l’estret de Kattegat, és separada de Suècia, a l’E, per l’estret d’Øresund, i de l’illa de Fun, a l’W, pel Gran Belt És una illa plana, formada per un sòcol calcari i coberta per materials glacials i fluvioglacials que han donat fèrtils sòls És la zona més poblada de Dinamarca concentra gairebé la meitat de la seva població, i s’hi troba la capital, Copenhaguen Agricultura patates, bleda-rave i cereals, ramaderia i bosc L’activitat industrial es concentra a la capital

L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i…

De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la…

L’estret de Malaca la separa de la península de Malaca El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan 3800 m al Kerinci, que té una forta activitat volcànica 90 pics volcànics, 12 dels quals són actius i activitats secundàries solfatares, fonts termals Els vessants són coberts de bosc espès Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams Travessada per…

La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na nGall que…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…