Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
acció
Militar
Fet d’armes; especialment combat entre forces poc nombroses.
És aplicat a operacions militars més importants que un combat i menys que una batalla L’acció pot ésser ofensiva , quan pren l’iniciativa en l’atac, defensiva , quan és esperada l’escomesa de l’enemic o retardadora , quan hom intenta d’evitar-la o de retardar-la
Ramon Balius Matas
Esport general
Metge.
Expert en patologia muscular, la seva tasca professional es desenvolupà al Consell Català de l’Esport des del 1988 Fou impulsor de l’estudi ecogràfic aplicat a l’aparell locomotor i al món de l’esport Ha escrit llibres centrats en l’àmbit de la lesió muscular Dirigeix la revista Apunts Medicina de l’Esport des de l’any 2005
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
cadet
Militar
Alumne d’una acadèmia militar.
Aquest nom, d’origen gascó, que designava el secundogènit i, per extensió, els fills subsegüents de les famílies nobles, fou aplicat a França a partir del regnat de Lluís XIV als joves nobles que estudiaven en collegis militars i que passaven a formar els cossos d’oficials, i s’estengué per Europa La monarquia borbònica hispànica regulà d’una manera similar en el seu exèrcit 1722 la classe de cadets, limitada als estaments privilegiats Aquesta limitació fou derogada definitivament el 1856
Josep Chafrion
Militar
Enginyer militar.
Fou deixeble, a Roma, del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir 1682, la seva biblioteca Lluità a Milà com a capità del terç de Llombardia, i a Catalunya, en la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos 1691-97, com a mestre de camp Dirigí la construcció de fortificacions a Catalunya, entre les quals la de Montjuïc, de Barcelona, en 1694-97 Publicà, a Milà, Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del estado de Milán 1687 i Escuela de Palas 1693, curs matemàtic aplicat a l’enginyeria militar
Francesc Bonet i Dalmau
Esport general
Enginyer i inventor.
Fill d’un petit empresari tèxtil de Valls, cursà enginyeria industrial i obtingué també el títol de professor de música El 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família, on dirigí l’empresa tèxtil Sans, a la millora de la qual contribuí modernitzant la maquinària i introduint les primeres tricotoses Gràcies a una posició econòmica pròspera, es dedicà a les seves aficions la música adaptà una part de la fàbrica com a petit teatre per a classes de cant, per on passaren, entre d’altres, Josefina Huguet i Maria Barrientos, els viatges i la maquinària El 1889 visità l’Exposició Universal de…
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran capacitat d’…
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les…