Resultats de la cerca
Es mostren 4577 resultats
amenaçar
Esport general
Iniciar un jugador un moviment d’atac amb la finalitat de desorientar l’adversari.
Martí Colomer i Ribas

Martí Colomer i Ribas
© MUSEU COLET
Esport general
Hoquei sobre patins
Empresari, jugador d’hoquei, àrbitre i dirigent esportiu
.
Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…
,
Pere Suñé i Catà

Pere Suñé i Catà
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent i promotor esportiu
.
S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el…
,
teorema de Pitàgores

Matemàtiques
Teorema fonamental de la geometria segons el qual en un triangle rectangle l’àrea del quadrat que té per costat la hipotenusa és igual a la suma de les àrees dels quadrats que tenen per costat els catets.
Si a i b representen les longituds dels catets i c la longitud de la hipotenusa, el teorema Pitàgores és expressat per la igualtat c 2 = a 2 + b 2 Bé que la primera demostració del teorema sembla que fou feta pels membres de l’ escola pitagòrica Pitàgores vers l’any 550 aC, el teorema de Pitàgores, almenys en alguns casos particulars, ja era conegut pel poble egipci vers l’any 2000 aC, pels xinesos vers l’any 1100 aC i pels vedes vers l’any 800 aC D’altra banda, fou a partir del teorema que els pitagòrics descobriren que no n'hi ha prou amb els nombres enters i fraccionaris per a mesurar…
corba de Peano

Corba de Peano traçada unint els punts centrals dels successius quadrats en què hom divideix el quadrat inicial
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un quadrat, corba que, amb una longitud finita des del seu començament, ateny qualsevol punt del quadrat inicialment fixat.
axiomes de Peano
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes que fonamenten la teoria dels nombres naturals sense necessitat de basar-se en la noció de conjunts equipotents.
teorema de Pascal

Teorema de Pascal
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual els tres punts d’intersecció dels costats oposats d’un hexàgon inscrit en una cònica determinen una recta anomenada recta de Pascal.
L’hexagram format és anomenat hexagram místic El dual d’aquest teorema és el teorema de Brianchon
teorema de Gauss
Física
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A, per a tota regió de l’espai de volum V limitada per una superfície S, es compleix que: ∫∫sA·dS = ∫∫∫vdivA dV.
El primer terme de l’equació és el flux de Aa través de S És anomenat també teorema de la divergència o d’Ostrogadskij En el cas d’un camp elèctric E , el teorema de Gauss pren la forma q essent-hi la càrrega total dins la regió limitada per S, i ε, la constant dialèctica del medi En el cas d’un camp magnètic B , el teorema de Gauss diu cosa que implica la inseparabilitat dels pols magnètics
nombre primer de Gauss
Matemàtiques
Cadascun dels nombres primers que poden ésser expressats per la fórmula 22n + 1.
Gauss els emprà en estudiar les possibles divisions del cercle, i arribà a la conclusió que hom pot construir amb regle i compàs tot polígon regular amb un nombre primer 2 2 n + 1 de costats
mètode de racionalització de Gauss
Matemàtiques
Algorisme emprat en l’estudi dels espais vectorials que, donats uns vectors arbitraris, permet de deduir-ne efectivament els que són linealment independents i que, per tant, també són base del subespai que generen.
Hom aplica aquest mètode per a trobar el rang d’una matriu qualsevol no necessàriament quadrada, considerant cada fila de la matriu com un vector
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina