Resultats de la cerca

També conegut com Centre Esportiu Municipal Olímpic Vall d’Hebron o com Pavelló de la Vall d’Hebron, fou dissenyat pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el mateix any Acollí la fase preliminar de les competicions de voleibol masculí i femení, i diverses proves de pilota basca Les installacions, amb més de 28000 m 2 , es divideixen en dos recintes el Palau Municipal d’Esports, que disposa de diverses pistes poliesportives on es pot practicar basquetbol, handbol, voleibol i futbol sala, a…

Fou fundat el 1960, per la fusió de la Penya Deportiva Espanyolista i la Penya Deportiva Manigua La secció de futbol, la principal del club, té equips en diverses categories del futbol de base També té seccions de tennis de taula, boxa i bàsquet femení Disposa de les installacions del camp de futbol municipal de la Manigua Vall d’Hebron Atorga anualment el Guardó Elena Alcoverro, destinat a persones que han destacat en el suport a les penyes del RCD Espanyol

Hi participaren 3020 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, i al voltant d’uns 1000 oficials d’equip en representació de 82 països Foren organitzats pel COOB'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92 i tingueren un pressupost de 9000 milions de pessetes, amb una gran collaboració per part de l’ONCE, que aportà 4000 milions La mascota dels Jocs, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias La Vila Olímpica s’adaptà per a disminuïts, eliminant-ne les possibles barreres arquitectòniques La cerimònia d’…

Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…

Membre d’una família d’empresaris del sector del tèxtil, es llicencià en Econòmiques a la Universitat de Barcelona i feu un màster en Gestió d’Hospitals a ESADE Seguí diversos cursos i programes a nombroses institucions acadèmiques IESE, Wharton University of Pennsylvania, China Europe International Business School, EADA, Mayo Clinic Foundation, American Medical International Destacà per la seva trajectòria en la sanitat, se’l considera un dels personatges més rellevants del sistema de salut privat de l’Estat Economista a l’Hospital de Sant Pau 1977-79, posteriorment treballà com a gestor…

Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…