Resultats de la cerca

Fundat el 1933, els seus principals esports són la natació i el waterpolo L’any 1955 construí la piscina coberta, i el 1971, la descoberta, de 50 m L’equip sènior de waterpolo participà en lligues d’àmbit estatal, així com l’equip femení, que jugà a primera divisió L’equip de natació també ha participat en campionats estatals Per les seves files han passat esportistes de relleu, com Jordi Carrasco, o els campions olímpics Carles Sanz, Jordi Payà i Manel Estiarte Disposa d’equips en categories inferiors i escola esportiva que fomenta, sobretot, la natació i el waterpolo També disposa de…

Fou porter del Centre d’Esport Sabadell 1910-13, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1913, i presidí el club 1911-23 Introductor del futbol a Sabadell, també impulsà el tennis a la ciutat collaborant en la fundació del Club Tennis Sabadell 1929, del qual fou president abans 1928-29 i després 1934-39 de l’oficialització dels estatuts del club

Fundador de l’ Avui i redactor de la secció d’esports 1976-82, fou l’ideòleg del colleccionable “100 anys d’esport català 1888-1988”, que publicà amb Josep Porter Moix Coordinà la secció d’excursionisme 1976-84 També ha escrit sobre esport a El Correo Catalán , El Observador , Barça , i a les revistes satíriques El Drall i La Bimba aquesta darrera, a més, la dirigí Fou collaborador del programa L’Esport a Ràdio 4, i, per a la UFEC, ha traduït reglaments d’esports al català Publicà Quan Kubala omplia els estadis 2008

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions esportives…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…