Resultats de la cerca

Fou un periòdic d’unes vint-i-quatre pàgines dedicat a la informació esportiva en general tot i que la seva temàtica principal era el futbol Juan Deportista , pseudònim del metge madrileny Alberto Martín Fernández, en fou el director Tenia una periodicitat bisetmanal El 16 de juliol anuncià una suspensió temporal Es reprengué el 10 de setembre del mateix any com a setmanari i es publicà almenys fins el 15 d’octubre de 1923

Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual…

Fundat l’any 1986, fou presidit per Eusebi Güell Jover, Eusebi Güell de Sentmenat i Lluís Navarro Fló Les seves installacions consten de 8 pistes de tennis 7 de terra batuda i 1 de sintètica, 6 pistes de pàdel, 3 d’esquaix, una pista poliesportiva, gimnàs, piscina i diverses sales per a activitats dirigides El club fou pioner en la introducció del pàdel a l’Estat espanyol, i el seus equips absoluts han obtingut diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categoria masculina els anys 1989, 1992 En categoria femenina obtingué el subcampionat d’Espanya l’any 1991 En tennis, el club disposa…

Propietat del Futbol Club Barcelona, és utilitzat per les seccions de basquetbol, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala Dissenyat pels arquitectes Francesc Cavaller i Josep Soteras, fou inaugurat el 23 d’octubre de 1971 Ha estat testimoni de la consecució de nombroses Lligues, Copes del Rei, Copes d’Europa i altres competicions internacionals de les seccions del club L’equip de basquetbol interrompé la seva presència entre els anys 1990 i 1992, període en què disputà els seus partits al Palau Sant Jordi Del sostre del Palau Blaugrana, en pengen com a homenatge les samarretes…

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…